Mentre el sol brilli no hi haurà pluja!

Ara si que si, ho prometo!

Ja no vull tornar-te a buscar entre la lluna, entre les fotos, que inevitablement tinc guardades en un lloc amb candau, com la nostra caixa fàcil d'obrir.

Ara si que si, prometo mirar el nord i caminar sense pausa, potser sense un motiu ara però confio en que arribarà.

Prometo, i espero complir, no pensar-te quan plogui, ni imaginar-me la teva vida i la meva de nou. Sóc conscient de que aquesta vegada he sigut jo, però, tens raó, sóc poc valenta i no aniré a buscar-te, tu estàs ferit i tampoc tornaràs, així que, podré caminar de nou fent més forts els meus peus, endurint-los per quan vinguin pedres i fer-los immune al dolor; així com el meu cor mai ho ha sigut.

Ara si que si, prometo no tornar-li a demanar a ningú que em digui que podria saber de tu per internet, que si realment estàs tan sol·licitat com deies, m'agradaria que fos així, ja que d'aquesta manera trigaries menys en que et facin feliç.

Ara si que si, em dic que no i que em perdono, encara que tu no ho facis.

Ara si que si, prometo deixar el masoquisme de costat i quedar-me amb lo bo, deixaré de torturar-me per que se que el que vam tindre va ser real!